Trasllat del blog

En el últims dies he estat plantejant en fer-me un nou blog, i així ha sigut. Simplement canvia l'adreça, la plantilla (no us espereu algo fora de lo normal) i la tendència dels escrits. Seré molt crític amb tot allò que no m'agradi. El nou blog tindrà un accent més personal que aquest (tot i que els últims escrits ho eren). Espero que us agradi, i recordeu que no critico per criticar, ho intento fer amb fundaments. Tota opinió i participació serà benvinguda.

Aquest és el nou blog.

Ens veiem allí!

Jo critico, tu critiques, ell critique...

Avui en dia, qualsevol aspecte de la societat, o generalitzant més: qualsevol aspecte de la nostra vida pot ser, i de fer és, objecte de tot tipus de crítiques.

Molta gent es pregunta si és bo qüestionar o criticar qualsevol aspecte material o no material. La majoria pensarà que sí, però fins a cert punt.

En un món globalitzat i on cada cop més la llibertat d'expressió s'imposa, és absolutament impossible trobar una situació en què tots els habitants d'aquest planeta hi estiguem dacord. Per tant, només que una persona estigui en contra, o simplement no hi estigui a favor, aquesta situació pot estar bombardejada a crítiques. Llavors, per aquesta regla, podem deduïr que tot el que existeix dins l'univers i fora d'ell, és criticable.

Però la pregunta és: fins a quin punt es pot arribar a criticar? Hi ha gent que té com a vici criticar (jo m'autoinclueixo en aquest grup). Llavors podem entrar a valorar si aquesta gent està malalta o no. Vull dir, que per criticar, critiquen coses insignificants, o de poca importància. D'això se'n diu mania. És bo criticar tant? Doncs francament no ho sé. I dolent? Idem.

Per mi, opinar pot arribar a ser sinònim de criticar. M'explico: Si s'exposa un fet determinat, tu hi pots estar a favor, en contra o votar en blanc. Si estas en contra, dones una opinió donant a entendre que aquell fet/idea/plà... no és vàlid, i si hi estas a favor, opines que els arguments negatius a aquell fet/idea/plà... no són vàlids, i per tant els estas criticant, i si estas entre mig, doncs els altres dos bàndols s'emporten la basura.

Després hi ha un altre aspecte a valorar: Si tens arguments suficients i de pes per poder criticar qualsevol cosa. Jo personalment intento buscar arguments més o menys amb sentit per criticar/opinar de qualsevol cosa, i si no en trobo, doncs em callo la boca i me'n vaig a fer caqueta.

En definitiva, aquell qui té un blog, és crític amb tots aquells temes amb que tracta o en el seu entorn. La diferència és que uns sóm més directes, clars i bastos que uns altres.

Salut, i a criticar.

S'equivoca senyor Gabilondo

Eren les 20:55 d'aquest vespre, hora habitual per mirar la TV (totes hores són habituals) i em topo amb l'inici de Noticias Cuatro, l'informatiu dirigit i presentat per Iñaki Gabilondo.

Tot inici de qualsevol informatiu de TV comença amb el repàs dels principals titulars del dia i dels temes que tractaràn durant l'espai de noticies. Doncs aquest comença de manera diferent.

Només acabar la capçalera d'inici del programa, el prestigiós periodista basc, Iñaki Gabilondo, ha començat a pronunciar una opinió/crítica sobre la manera de fer politica d'un partit en concret (aquell de les dues P). Ha durat ben bé 1 minut el seu discurs.

Estic absolutament a favor de la llibertat d'expressió i de la llibertat de la informació, però penso que s'equivoca de mitjà i sobretot de programa.

En un informatiu no es pot opinar mai, l'emisor no pot expressar la seva opinió devant uns telespectadors què el que volen es ser informats, no saber què és el que opina el senyor que està sentat devant la càmera.

Sr. Gabilondo, vostè confón el seu estimat Noticias Cuatro amb un programa de ràdio. Allí pot rajar de qui vulgui quan vulgui i de la manera que vulgui, però mai en l'inici d'un informatiu de TV. Estic totalment dacord amb les seves opinions i la seva manera de pensar de com funciona aquest país, però repeteixo: s'equivoca de programa.

Salut.

Més ensenyar-nos i menys mala llet

No me'n cansaré mai de parlar del tema educatiu/ensenyament, entre d'altres coses perquè m'ocupa unes 7, 8 o fins 10 hores diàries o perquè en el futur m'hi vull dedicar.

Alguna vegada ho hauré comentat en aquest mateix blog. Però es que això comença a ser preocupant, o millor dit: patètic.

N'estic bastant fart de que els alumnes siguem els "ositos de peluche" on alguns professors hi foten cops de puny per desfogar-se i treure's estrés de sobre.

Jo entenc que tothom té mals dies, però s'ha de saber separar la feina de la vida personal, i més si en aquesta feina es tracta amb terceres persones, i encara més si aquestes són persones que depenen del que tu els hi ensenyes.

Els alumnes hem d'estar sempre contents i sonrients, i ojo que si parlem amb un to una mica alt ens pot caure un moc. En canvi, alguns professors (repeteixo: ALGUNS) poden dir el que volen en funció del seu estat d'ànim, i nosaltres ens hem de callar i aguantar-nos. Doncs no, jo per aqui no hi passo.

És curiós perquè en un cas particular hi ha hagut un canvi radical respecte el curs passat. Jo lligo aquest canvi a un fet especial, però tampoc em vull precipitar. El que està clar és que el canvi d'humor existeix, no sé per quin motiu, però existeix. A part no sóc l'únic que ho veu, coincideixen tots els veterans de la branca tecnològica.

Francament no crec que em llegeixi, perquè segurament no deu tenir coneixement de l'existència d'aquest blog. Però sap? Em posa nerviós la seva manera de fer, el canvi repentí d'un curs a un altre, les CAGADES del curs passat. I no li dic pas tot això per suspendrem l'últim trimestre, perquè segurament m'ho havia guanyat, sinó per ser tant mal professor. Per arribar a l'hora que vol a classe, per treballar el més mínim, per no tenir NI PUTA IDEA de quan s'havia de fer l'exàmen de suficiència, per la seva mala llet, per puntuar de manera subjectiva, per no tenir un planning del curs adequat, i per moltes altres coses. Deu ser un gran enginyer indústrial, o de lo que hagi estudiat en deu saber molt, però com a professor, no en té ni idea. Malauradament em queden 7 mesos amb vostè. Espero que no ens toqui massa la moral als de 2n B.

Professors vividors, de cap als contenedors.

Salut.

Un any farcit d'activitats

Aquest curs escolar (i mesos posteriors) serà un periode de temps molt actiu per mi (i per molts més, segur).

És l'últim curs que faig en el centre on hi he estat els 6 últims anys (contant aquest), i la veritat, a pesar de que foto a parir bastants aspectes lligats a ell, me l'estimo molt (dios que cursi que ha sonat això... jajajaja). Potser més endevant m'hi veig treballant en ell (com flipo ehh xDD). Però bé, mai se sap :)

A part de la rutina i l'esforç extra que comporte cursar segon de batxillerat, aquest post va dedicat a activitats i esdeveniments més especifics que em succeiràn al llarg de l'any.

Per començar, el treball de recerca. Ja està començat des del curs passat, però el plat fort arribarà d'aqui a un mes aproximadament, amb el fet d'implantar una classe didàctica de matemàtiques (concretament binomi de Newton) als meus propis companys de classe. En tinc moltíssimes ganes, i a pesar de que serà en unes condicions que no s'assemblen gaire a les classes normals i corrents, penso que em servirà per tenir una primera sensació del que en part vull ser en el futur.

Un altre fet important serà el compliment de la majoria d'edat, al febrer. A vegades em paro a pensar quines coses podré fer quan compleixi els 18 anys... i se'm cau la baba... jajajaja

Una d'aquestes coses, i la que té més prioritat, és la de treure'm el carnet de conduir. La setmana que ve ja em matriculo a l'autoescola. Espero treurem la teòrica entre el novembre i el desembre, i entre febrer i març espero poder anar a l'institut amb cotxe!!!

Al febrer, i no cal oblidar-ho, es fa la presentació devant un tribunal del Treball de Recerca. Haurem de tenir els collons ben posats...

Al març es farà el viatge de fi de curs, on probablement anirem a Madrid. Sempre em fa gràcia fer aquest tipus de viatges amb la classe. A quart vam anar a Paris, i em va agradar moltissim. A part en aquest viatge ja tindré els 18... Aixi que... :P

També cap aquestes dates anirem al Saló de l'Ensenyament. Una sortida importantíssima per mi, ja que tindré la primera presa de contacte amb la que podrà ser la meva futura universitat.

Al acabar el curs: les orles. Dacord que és un acte purament simbòlic, però ami aquest tipus d'actes m'agraden, a part del soparet amb tots els professors, i la posterior "festa". Serà una manera de "despedir-se" dels qui han set companys meus durant molts anys.

Un cop acabat tot això, tocarà un fet clau: la Selectivitat. La veritat és que portem dos setmanes de classes i ja ens maxaquen amb aquest tema, cosa que em sembla encertada. Hem d'anar preparats, i crec que hi arribarem bé.

I bé, ja no em vull fer més pesat, perquè si parlo del que passarà després, prefereixo reservar-m'ho, ja que mai se sap què pot passar.

Un curs aburrit, no? Ja ho pensava jo... ;)

Salut i il.lusió !!

14a tornada a l'escola

Bé, aqui ve el clàssic post de la tornada al cole. Impressions, vivències, sorpreses... Tot en 3 pàrrafs mal contats.

Només arribar ya ens hem endut el primer "fiasco" (almenys jo, i n'estic convençut que molts companys meus també): hem canviat de tutor. Jo tenia entés que un tutor durava 2 cursos (osigui una minietapa escolar), però bé, sembla que fa un parell d'anys que han canviat aquesta tradició a batxillerat, cosa que no entenc.

Després de saber la "bona" noticia, hem pogut comprovar en primera persona el caràcter i la manera de ser de la nostra nova tutora (més que comprovar, confirmar, ja que ja sabiem a què ens enfrentàvem). No és per re, però es que només amb la manera en que parla ja ens estressa a tots (no és cap defecte, molta gent parla molt i ademés ràpid).

Un cop "rajada" la nostra estimada tutora, passem a altres detalls. Dues qüestions importants:

Primer, l'horari que ens han donat és de pa sucat amb oli. El format és poc entenedor, i a sobre només fet per a una sola modalitat, la resta ens fem fotre. I per colmo els dies de la setmana estan escrits en castellà, i les assignatures en català (digueu-me maniàtic o rebuscat, però aquests detalls em reventen).

I segon: els llibres i secretaria. No ho he dit mai, i penso que avui ha arribat l'hora: Falta una secretària més al nostre centre. No us preocupeu del sou, que de diners n'hi ha i a patades. Amb una secretària (des del punt de vista del ""client"") no és suficient, ja que s'ha d'encarregar de moltissimes coses dels alumnes, i a part cal sumar-hi tramitacions i aspectes de l'administració i atenció al telèfon. Avui he hagut de fer més de 15 minuts de cua per a que em diguin que el llibre que em falta me l'han tret expressament ja que no en quedaven i jo tinc un estimat germà que me'ls passa tots. La mesura em sembla bé, lo que no em sembla bé és fer-me esperar 15 minuts per dir-me una cosa que amb 15 segons s'aclareix.

Bé, aquesta ha sigut la primera impressió de la meva ùltima tornada a l'escola. Diuen que les primeres impressions sempre són equivocades. Ja en parlarem...

("Rajan" ja des del primer dia... que fill de puta!)

Salut i ànims que queden 9 mesos per les vacances d'estiu.

Excuses

Tots alguna vegada hem soltat més d'una i de dues excuses "barates" per escaquejar-nos d'anar algun lloc, de fallar a alguna promesa, o simplement per no cumplir amb el nostre deure.

És el recurs fàcil. Dius que t'ha passat tal cosa i quedes com un rei. El problema és quan comences a abusar d'aquest recurs. La gent no és tonta, i s'acaba adonant de les coses. Després, lo fotut, ve quan alguna de les teves excuses habituals és fa realitat, ho expliques, i la gent no et creu. Llavors et fa ràbia, i penses en les vegades anteriors en que ho has dit i era mentida.

D'aqui lliguem amb el tema de la confiança. Jo, personalment, només puc confiar en un número de persones que m'hi cap en una sola mà. En el fons la majoria de gent es ven per 4 duros, o per obtenir algún benefici moral. Això sí, no podem confondre aquells casos en que t'arriba un secret que afecta directament a una persona molt apreciada per tu, llavors aqui, des del meu punt de vista, no et pots callar.

És un tema força interessant, i més endevant en parlaré/opinaré amb més extensió.

Salut, coneixement i poca confiança !!

PD: Un post fluixet... U sento!